El noucentisme

El Noucentisme és un moviment cultural, d’abast polític que apareix a principis del segle XX (1906) amb la publicació del Glossari d’Eugeni d’Ors a “La veu de Catalunya” i que pretén promoure la cultura a partir dels principis clàssics de l’ordre, el control i la mesura. Acaba al 1923 amb el cop d’estat de Primo de Rivera.

El Noucentisme va ser possible gràcies a l’acció conjunta d’institucions (Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya) i promotors de la cultura (Eugeni d’Ors, Pompeu Fabra i Josep Carner)

1. La política d’Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya (institució catalana que agrupa les 4 províncies i que fou el primer pas per demanar l’autonomia de Catalunya) , fou essencialment cultural:

creació d’escoles primàries, d’ensenyament tècnic i professional, biblioteques, museus, es vetllà molt per la formació dels mestres... L’any 1903 es crearen els “Estudis Universitaris Catalans”, un intent d’universitat catalana. L’any 1906 es fundà l’Institut d’Estudis Catalans”, institució de la llengua catalana encara avui vigent dedicada a tots els camps de la ciència.

2. Eugeni d’Ors és l’inventor del terme noucentista i l’ideòleg del moviment. Creia que el noucentisme havia de transformar la societat perquè fos més civilitzada i més culta.

3. L’Institut d’Estudis Catalans (1907) des de la secció filològica va encarregar a Pompeu Fabra codificar la llengua catalana fer una normativa gramatical unificada (Normes ortogràfiques,1913;  Gramàtica catalana, 1918 i Diccionari general de la llengua catalana , 1932)

CARACTERÍSTIQUES DEL NOUCENTISME:

-    Els agradava molt l’ordre, la perfecció i la bellesa formal.

-  Idealització de la realitat

-  Es produeix un retorn als temes i valors clàssics grecoromans. Gust per tot el que està relacionat amb l’urbanisme, harmonia, equilibri...

-  Valora més la intel·ligència que la sensibilitat

-  Conreu exclusiu de la poesia i l’assaig (Gènere en prosa no narratiu, que aborda d'una manera lliure els problemes més diversos. ) com a gènere més culte i més apropiat per transmetre les teories noucentistes, autors importants Guerau de Liost i Josep Carner.

En prosa només s’escriuran alguns contes i relats breus.

-    Tòpics del noucentisme:  ordre, raó i seny; esforç, llum i equilibri, 

ESTÈTICA DEL NOUCENTISME:

- Defensa dels valors tradicionals burgesos.


- La raó predomina per sobre del sentiment o l'instint. 

- El funcionalisme per sobre de decorativisme.

- Exaltació del classicisme i condemna del romanticisme en la reivindicació de la perfecció formal.

-  Manca d'espontaneïtat i naturalitat.

-  El poeta controla la llengua i l'allibera de deficiències.

-  Poesia i assaig civilista.